Domenico De Lillo
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 agost 1937 (86 anys) Milà (Itàlia) |
Activitat | |
Ocupació | ciclista |
Esport | ciclisme de competició |
Domenico De Lillo (Milà, 30 d'agost de 1937) va ser un ciclista italià que fou professional entre 1962 i 1973.[1] Va combinar la carretera amb el ciclisme en pista, on va guanyar tres medalles de bronze als Campionats del món de Mig Fons. el 1967, 1969 i 1971, així com els títols nacionals els anys 1959–1961, 1965–1967 i 1969–1971.[2][3]
Va néixer de Pasquale i Emma De Lillo a Milà. El seu pare era aficionat al ciclisme i portava el seu fill als velòdroms des de ben petit. Va començar a entrenar als 15 anys, però no va poder anar darrere de les motocicletes perquè la normativa italiana només ho permetia a partir dels 18 anys. fort competidor internacional. Després de la jubilació l'any 1976 es va quedar amb el ciclisme, primer com a impulsor i després com a funcionari. De 1986 a 1989, va dirigir l'equip de ciclisme Bianchi, i des de 1994 és membre del comitè tècnic de la Federació Italiana de Ciclisme Professional.[4]
Està casat amb Rosalba. Durant més de 40 anys tenen una petita botiga que ven tabac, cafè i xocolata suïssa, rellotges i ganivets.[5]
Palmarès en pista
Palmarès en pista de Domenico De Lillo.[1]
- 1959
- Campió d'Itàlia amateur en Mig Fons
- 1960
- Campió d'Itàlia amateur en Mig Fons
- 1961
- Campió d'Itàlia amateur en Mig Fons
- 1965
- Campió d'Itàlia en Mig Fons
- 1966
- Campió d'Itàlia en Mig Fons
- 1967
- Campió d'Itàlia en Mig Fons
- 1969
- Campió d'Itàlia en Mig Fons
- 1970
- Campió d'Itàlia en Mig Fons
- 1971
- Campió d'Itàlia en Mig Fons
Referències
Medaller | |||
---|---|---|---|
Competint per Itàlia | |||
Ciclisme | |||
Campionat del Món en pista | |||
Bronze | Amsterdam 1967 | Mig Fons | |
Bronze | Brno 1969 | Mig Fons | |
Bronze | Varese 1971 | Mig Fons |