Julien Benneteau (Bourg-en-Bresse, 20 de desembre de 1981), és un exjugador professional de tennis francès.
Va destacar en esdeveniments de dobles masculins amb un total de dotze títols, arribant a ocupar el cinquè lloc del rànquing de dobles de l'ATP. Individualment no va aconseguir cap títol però va arribar a disputar deu finals sense èxit, arribant al 25è lloc del rànquing mundial. Entre els títols destaca el Roland Garros (2014) amb Édouard Roger-Vasselin, i també fou finalista a Wimbledon. També va aconseguir la medalla de bronze olímpica en dobles masculins en els Jocs Olímpics de Londrs 2012 junt a Richard Gasquet. Va guanyar la Copa Davis 2017 amb l'equip francès.
Tenia la intenció de retirar-se després del US Open 2018, però no tingué una bona actuació degut a una lesió,[1] i després de preguntar-ho al capità de l'equip francès de la Copa Davis, va poder participar en les semifinals d'aquesta competició contra l'equip espanyol i hi va col·laborar amb la victòria en el partit de dobles.[2]
Biografia
Fill d'Andre i Laurence, té un germà més jove, Antoine, i dues germanes, Dominique i Marie-Sophie.
Es va casar amb Karen el 22 de juliol de 2017, van tenir un fill anomenat Ayrton (2015).
Torneigs de Grand Slam
Dobles masculins: 2 (1−1)
Jocs Olímpics
Dobles masculins
Palmarès
Individual: 10 (0−10)
Llegenda (pre/post 2009) | Grand Slams (0−0) | Tennis Masters Cup / ATP Finals (0−0) | ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (0−0) | ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 (0−1) | ATP International Series / ATP World Tour 250 (0−9) | | Títols per superfície | Dura (0−7) | Gespa (0−0) | Terra batuda (0−2) | Moqueta (0−1) | |
Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Oponent | Marcador |
Finalista | 1. | 25 de maig de 2008 | Casablanca, Marroc | Terra batuda | Gilles Simon | 5−7, 2−6 |
Finalista | 2. | 26 d'octubre de 2008 | Lió, França | Moqueta (i) | Robin Söderling | 3−6, 7−6(5), 1−6 |
Finalista | 3. | 23 de maig de 2009 | Kitzbühel, Àustria | Terra batuda | Guillermo García López | 6−3, 6−7(1), 3−6 |
Finalista | 4. | 21 de febrer de 2010 | Marsella, França | Dura (i) | Michaël Llodra | 3−6, 4−6 |
Finalista | 5. | 27 d'agost de 2011 | Winston-Salem, Estats Units | Dura | John Isner | 6−3, 3−6, 4−6 |
Finalista | 6. | 15 de gener de 2012 | Sydney, Austràlia | Dura | Jarkko Nieminen | 2−6, 5−7 |
Finalista | 7. | 30 de setembre de 2012 | Kuala Lumpur, Malàisia | Dura (i) | Juan Mónaco | 5−7, 6−4, 3−6 |
Finalista | 8. | 17 de febrer de 2013 | Rotterdam, Països Baixos | Dura (i) | Juan Martín del Potro | 6−7(2), 3−6 |
Finalista | 9. | 29 de setembre de 2013 | Kuala Lumpur (2) | Dura (i) | João Sousa | 6−2, 5−7, 4−6 |
Finalista | 10. | 28 de setembre de 2014 | Kuala Lumpur (3) | Dura (i) | Kei Nishikori | 6−7(4), 4−6 |
Dobles masculins: 21 (12−9)
Llegenda (pre/post 2009) | Grand Slams (1−1) | Tennis Masters Cup / ATP Finals (0−0) | ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (2−4) | ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 (1−2) | ATP International Series / ATP World Tour 250 (8−2) | | Títols per superfície | Dura (9−5) | Gespa (0−2) | Terra batuda (2−1) | Moqueta (1−1) | |
Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Parella | Oponents | Marcador |
Guanyador | 1. | 5 d'octubre de 2003 | Metz, França | Dura (i) | Nicolas Mahut | Michaël Llodra
Fabrice Santoro | 7−6(2), 6−3 |
Finalista | 1. | 12 d'octubre de 2003 | Lió, França | Moqueta (i) | Nicolas Mahut | Jonathan Erlich
Andy Ram | 1−6, 3−6 |
Guanyador | 2. | 30 d'octubre de 2006 | Lió | Moqueta (i) | Arnaud Clément | František Čermák
Jaroslav Levinský | 6−2, 6−7(3), [10−7] |
Finalista | 2. | 22 d'abril de 2007 | Montecarlo, Mònaco | Terra batuda | Richard Gasquet | Bob Bryan
Mike Bryan | 2−6, 1−6 |
Guanyador | 3. | 9 de març de 2008 | Las Vegas, Estats Units | Dura | Michaël Llodra | Bob Bryan
Mike Bryan | 6−4, 4−6, [10−8] |
Guanyador | 4. | 18 d'octubre de 2009 | Xangai, Xina | Dura | Jo-Wilfried Tsonga | Mariusz Fyrstenberg
Marcin Matkowski | 6−2, 6−4 |
Guanyador | 5. | 1 de novembre de 2009 | Lió (2) | Dura (i) | Nicolas Mahut | Arnaud Clément
Sébastien Grosjean | 6−4, 7−6(6) |
Guanyador | 6. | 21 de febrer de 2010 | Marsella, França | Dura (i) | Michaël Llodra | Julian Knowle
Robert Lindstedt | 6−4, 6−3 |
Finalista | 3. | 15 d'agost de 2010 | Toronto, Canadà | Dura | Michaël Llodra | Bob Bryan
Mike Bryan | 5−7, 3−6 |
Finalista | 4. | 20 de febrer de 2011 | Marsella | Dura (i) | Jo-Wilfried Tsonga | Robin Haase
Ken Skupski | 3−6, 7−6(4), [11−13] |
Finalista | 5. | 13 de novembre de 2011 | París, França | Dura (i) | Nicolas Mahut | Rohan Bopanna
A-u-H. Qureshi | 2−6, 4−6 |
Guanyador | 7. | 21 d'abril de 2013 | Montecarlo | Terra batuda | Nenad Zimonjić | Bob Bryan
Mike Bryan | 4−6, 7−6(4), [14−12] |
Guanyador | 8. | 4 d'agost de 2013 | Washington DC, Estats Units | Dura | Nenad Zimonjić | Mardy Fish
Radek Štěpánek | 7−6(5), 7−5 |
Guanyador | 9. | 23 de febrer de 2014 | Marsella (2) | Dura (i) | Édouard Roger-Vasselin | Paul Hanley
Jonathan Marray | 4−6, 7−6(6), [13−11] |
Guanyador | 10. | 8 de juny de 2014 | Roland Garros, França | Terra batuda | Édouard Roger-Vasselin | Marcel Granollers
Marc López | 6−3, 7−6(1) |
Finalista | 6. | 5 d'octubre de 2014 | Pequín, Xina | Dura | Vasek Pospisil | Jean-Julien Rojer
Horia Tecău | 6−7(6), 7−5, [10−5] |
Finalista | 7. | 12 d'octubre de 2014 | Xangai | Dura | Édouard Roger-Vasselin | Bob Bryan
Mike Bryan | 3−6, 6−7(1) |
Finalista | 8. | 10 de juliol de 2016 | Wimbledon, Regne Unit | Gespa | Édouard Roger-Vasselin | P-H. Herbert
Nicolas Mahut | 4−6, 6−7(1), 3−6 |
Guanyador | 11. | 26 de febrer de 2017 | Marsella (3) | Dura (i) | Nicolas Mahut | Robin Haase
Dominic Inglot | 6−4, 6−7(9), [10−5] |
Finalista | 9. | 25 de juny de 2017 | Londres, Regne Unit | Gespa | Édouard Roger-Vasselin | Jamie Murray
Bruno Soares | 2−6, 3−6 |
Guanyador | 12. | 24 de setembre de 2017 | Metz (2) | Dura (i) | Édouard Roger-Vasselin | Wesley Koolhof
Artem Sitak | 7−5, 6−3 |
Trajectòria
Individual
Dobles masculins
Referències
- ↑ «US Open : Julien Benneteau met un terme à sa carrière en simple après une défaite au deuxième tour» (en francès). L'Équipe, 31-08-2018. [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ «Coupe Davis en direct : la France balaie l’Espagne et accède à la finale» (en anglès). Le Monde, 15-09-2018. [Consulta: 23 octubre 2021].
Enllaços externs