Max Liebermann
(1913) | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 20 juliol 1847 Berlín | ||||
Mort | 8 febrer 1935 (87 anys) Berlín | ||||
Sepultura | cementiri jueu de Schönhauser Allee | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Escola de Belles Arts de Weimar (1868–1872) | ||||
Activitat | |||||
Lloc de treball | Berlín Katwijk Haarlem Edam Leiden La Haia Overveen Zandvoort Dordrecht Delden Múnic Düsseldorf Dongen Weimar Amsterdam Itàlia Noordwijk | ||||
Ocupació | pintor, dibuixant projectista, aiguafortista, litògraf, dibuixant, professor, col·leccionista, artista gràfic, il·lustrador, gravador, artista visual | ||||
Ocupador | Berliner Akademie der Künste (1897–) | ||||
Membre de | |||||
Gènere | Retrat, paisatge i art de gènere | ||||
Moviment | Impressionisme | ||||
Professors | Paul Thumann, Carl Constantin Heinrich Steffeck i Ferdinand Wilhelm Pauwels | ||||
Alumnes | Isaac Israëls | ||||
Carrera militar | |||||
Conflicte | Guerra franco-prussiana | ||||
Participà en | |||||
1928 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 | ||||
Obra | |||||
Obres destacables
| |||||
Localització dels arxius |
| ||||
Família | |||||
Cònjuge | Martha Liebermann | ||||
Fills | Käthe Liebermann | ||||
Pare | Louis Liebermann (en) | ||||
Germans | Georg Liebermann i Felix Liebermann | ||||
Parents | Joseph Liebermann (avi) Emil Rathenau (cosí germà) Louis Liebermann (en) (pare) | ||||
Cronologia | |||||
restitució de l'art saquejat pels nazis | |||||
Premis
| |||||
Signatura | |||||
Max Liebermann (Berlín, 20 de juliol de 1847 - Berlín, 8 de febrer de 1935) fou un pintor alemany d'origen jueu. Va ser un dels representants de l'Impressionisme a Alemanya i va liderar la pintura d'aquest país durant més de 30 anys.[1]
Fill d'una família de negociants de Berlín, va estudiar lleis i filosofia però després es va decidir a estudiar pintura (a París i als Països Baixos). Va passar per Barbizon, on va absorbir influències del Realisme i de l'Impressionisme; va col·leccionar pintures d'importants mestres de l'època.
També va viatjar als Països Baixos, on va estudiar als vells mestres com Rembrandt, Frans Hals i Adriaen van Ostade. Els paisatges pintorescs i escenes camperoles, inspirades a Holanda, són les manifestacions més representatives d'aquest pintor: Dones plomant oques (1873).
Inicialment el seu realisme peca d'un toc excessivament sentimental. Ja a la fi de segle, Liebermann adopta trets del Modernisme. Davant la irrupció de l'Expressionisme de Ernst Ludwig Kirchner i altres autors de l'època, Liebermann es mostra poc inclinat.
Cap a 1920 va ser president de l'Acadèmia Prussiana de les arts, càrrec al qual va renunciar el 1932 a causa de la discriminació que existia cap als pintors jueus.
El règim de Hitler el va incloure en les llistes d'art degenerat, considerat perniciós i que va ser purgat dels museus públics alemanys.
Era cosí germà d'Emil Rathenau, fundador de l'Allgemeine Elektrizitäts Gesellschaf (AEG).
Referències
- ↑ «Max Liebermann». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.