Nombre de Morton

En dinàmica de fluids, el nombre de Morton ( M o ) {\displaystyle (Mo)} és un nombre adimensional utilitzat juntament amb el nombre d'Eötvös (o nombre de Bond) per caracteritzar la forma de les bombolles o gotes que es mouen en un fluid o en una fase contínua, c {\displaystyle c} .[1]

El seu nom es deu a Rose Morton, que el va descriure amb W. L. Haberman el 1953.[2][3]

Definició

El nombre de Morton es defineix com

M o = g μ c 4 Δ ρ ρ c 2 σ 3 , {\displaystyle \mathrm {Mo} ={\frac {g\mu _{c}^{4}\,\Delta \rho }{\rho _{c}^{2}\sigma ^{3}}},}
  • g = acceleració de la gravetat,
  • μ c {\displaystyle \mu _{c}} = viscositat del fluid que l'envolta,
  • ρ c {\displaystyle \rho _{c}} = densitat del fluid que l'envolta,
  • Δ ρ {\displaystyle \Delta \rho } = diferència de densitat de les fases,
  • σ {\displaystyle \sigma } = coeficient de tensió superficial.

Per al cas d'una bombolla amb una densitat interior insignificant, es pot simplificar el nombre de Morton a

M o = g μ c 4 ρ c σ 3 . {\displaystyle \mathrm {Mo} ={\frac {g\mu _{c}^{4}}{\rho _{c}\sigma ^{3}}}.}

Relació amb altres paràmetres

El nombre de Morton també es pot expressar mitjançant la combinació del nombre de Weber ( W e ) {\displaystyle (We)} , el nombre de Froude ( F r ) {\displaystyle (Fr)} , i el nombre de Reynolds ( R e ) {\displaystyle (Re)} ,

M o = W e 3 F r R e 4 . {\displaystyle \mathrm {Mo} ={\frac {\mathrm {We} ^{3}}{\mathrm {Fr} \,\mathrm {Re} ^{4}}}.}

El nombre de Froude a l'expressió anterior es defineix com

F r = V 2 g d {\displaystyle \mathrm {Fr} ={\frac {V^{2}}{gd}}}

on V {\displaystyle V} és la velocitat d {\displaystyle d} és el diàmetre equivalent de la gota o bombolla.

Referències

  1. Clift; Grace, J. R.; Weber, M. E.. Bubbles Drops and Particles (en anglès). Nova York: Academic Press, 1978. ISBN 978-0-12-176950-5. 
  2. Haberman, W. L.; Morton, R. K. «An experimental investigation of the drag and shape of air bubbles rising in various liquids» (en anglès). Navy Department: The David W. Taylor Model Basin. Report 802, 1953.
  3. Pfister, Michael; Hager, Willi H. «History and significance of the Morton number in hydraulic engineering» (en anglès). Journal of Hydraulic Engineering, 140(5), maig 2014, pàg. 02514001. DOI: 10.1061/(asce)hy.1943-7900.0000870.
  • Vegeu aquesta plantilla
Nombres adimensionals de la mecànica de fluids
Absorció (Ab)Acceleració (Ac) • Alfven (Al) • Arquimedes (Ar)Atwood (A)Bagnold (Ba)Bansen (Ba)Bejan (Be)Best (X)Bingham (Bm)Biot (Bi)Blake (Bl)Bodenstein (Bo)Boltzmann (Bo)Bond (Bo)Boussinesq (Bo)Brenner (Br)Brinkman (Br)Bulygin (Bu)Cameron (Ca)Capil·lar (Ca)Capil·laritat (Cap)Cauchy (Ca)Cavitació ( σ c {\displaystyle {\sigma }_{c}} )Chandrasekhar (Q)Clausius (Cl)Condensació (Co)Cowling (Co)Crocco (Cr)Damköhler (Da)Darcy (Da)Dean (D)Deborah (De)Dukhin (Du)Eckert (Ec)Ekman (Ek)Ellis (El)Elsasser (El) / ( Λ {\displaystyle \Lambda } )Eötvös (Eo) • Euler (Eu)Fedorov (Fe)Froude (Fr)Galilei (Ga)Görtler (G)Goucher (Go)Graetz (Gz)Grashof (Gr)Gukhman (Gu)Hagen (Hg)Hartmann (Ha)Hatta (Ha)Hedström (He)Hersey (Hs)Iribarren (Ir) / (ξ)Jeffreys (Je)Joule (Jo)Karlovitz (Ka)Keulegan-Carpenter (Kc) • Nombre de Kirpitxiov (transferència de calor i massa) (Ki) • Nombre de Kirpitxiov (flux) (Kir)Knudsen (Kn)Kutateladze (K)Laplace (La)Lewis (Le)Lundquist (Lu)Mach (M) / (Ma)Mach crític (Mcr) / (M*) Marangoni (Ma) • Morton (Mo)Newton (Np)Nusselt (Nu)Ohnesorge (Oh)Péclet (Pe)Potència (Np)Prandtl (Pr)Prandtl magnètic (Prm)Prandtl turbulent (Prt)Rayleigh (Ra)Reech (Re)Reynolds (Re)Reynolds magnètic (Rem)Richardson (Ri)Roshko (Ro)Rossby (Ro)Rouse (P) / (Z)Ruark (Ru)Schiller (Sch)Schmidt (Sc)Scruton (Sc)Sherwood (Sh)Shields ( τ {\displaystyle \tau _{\ast }} ) / ( θ {\displaystyle \theta } )Sommerfeld (S)Stanton (St)Stokes (Stk)Strouhal (St)Stuart (St) / (N)Suratman (Su)Taylor (Ta)Thring (Th)Ursell (U)Weber (We)Weissenberg (Wi)Womersley (α) / (Wo)Zwietering (S)