Thoralf Skolem

Infotaula de personaThoralf Skolem

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nb) Thoralf Albert Skolem
(no) Thoralf Albert Skolem
(en) Thoralf Albert Skolem Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nb) Thoralf Albert Skolem Modifica el valor a Wikidata
23 maig 1887 Modifica el valor a Wikidata
Sandsvær (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1963 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Oslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oslo (1905–1909) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaEinige Sätze über ganzzahlige Lösungen gewisser Gleichungen und Ungleichungen  (1926 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiAxel Thue Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLògica matemàtica, teoria de models, teoria de conjunts i àlgebra abstracta Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, filòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oslo (1938–1957)
Institut Christian Michelsen (1930–1938)
Universitat d'Oslo (1916–1930) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesØystein Ore Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Forma normal de Skolem
  • aritmètica de Skolem
  • problema de Skolem
  • teorema de Skolem-Noether
  • teorema de Lowenheim-Skolem
  • paradoxa d'Skolem
  • teorema de Skolem-Mahler-Lech Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralØystein Ore Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEdith Wilhelmine Hasvold
ParesEven Skolem i Helene Olette Vaal
Premis
  • (1962)  Medalla Gunnerus
  • (1954)  Cavaller de 1a classe de l'Orde de Sant Olaf
  • (1938)  Premi Fridtjof Nansen en categoria de matemàtiques i ciències naturals Modifica el valor a Wikidata

Thoralf Skolem (noruec bokmål: Thoralf Albert Skolem) (Sandsvær, 23 de maig de 1887 - Oslo, 23 de març de 1963) fou un matemàtic noruec conegut pels seus treballs en teoria de conjunts i lògica matemàtica.

Vida

Tot i que el pare de Skolem, Even Skolem, era professor d'escola primària, pertanyia a una família pagès. Va anar a l'escola secundària a Kristiania (actualment Oslo) i el 1905 va entrar a la universitat d'aquesta ciutat per estudiar matemàtiques i física.[1] El 1909 va ser nomenat assistent del professor de física Kristian Birkeland, i els seus primers articles publicats seran de física. El 1914 va acompanyar Birkeland en una expedició a l'Egipte i el Sudan per observar i estudiar la llum zodiacal.[2]

L'hivern de 1915-16 va estar estudiant a la universitat de Göttingen on va experimentar les penúries de la primera Guerra Mundial. El 1918 va ser nomenat professor de matemàtiques de la Universitat d'Oslo. Entre 1930 i 1938 va ser investigador al Institut Christian Michelsen de Bergen, càrrec que li donava molta llibertat però el mantenia allunyat dels centres matemàtics.[3]

El 1938 va tornar com a professor de matemàtiques a la universitat d'Oslo de la que es va retirar el 1957. Va ser durant molts anys president de l'Associació Matemàtica Noruega i editor de diverses revistes matemàtiques escandinaves.[2]

Quan va morir el 1963, amb 76 anys, no s'ho esperava ningú perquè havia continuat mantenint un ritme de recerca important i inclús tenia concertades una sèrie de conferències als Estats Units.

Obra

Skolem va publicar més de 170 articles, els més coneguts dels quals són:

  • 1920, Logisch-Kombinatorische ..., en el que demostra el avui conegut com a teorema de Löwenheim-Skolem, que estableix que si un predicat de primer ordre té un model, aleshores té un model numerable.[4] Com a subproducte d'aquesta demostració obté la forma normal de Skolem, punt d'inici de la teoria de models.[5]
  • 1922, Einige Bemerkungen zur axiomatischen Begründung der Mengenlehre, on va fer aportacions decisives a la teoria de conjunts i a la seva axiomàtica ZFC. I també, estableix la coneguda paradoxa de Skolem: si ZFC és consistent, aleshores admet un model numerable.
  • 1923, Begründung der elementären Arithmetik, on introdueix l'ús de les funcions recursives primitives expressant els seus dubtes sobre la completa axiomatització de l'aritmètica elemental.[6]
  • 1933, Uber die Unmöglichkeit einer Charakterisierung der Zahlenreihe mittels eines endlichen Axiomensystems, en el que s'introdueix en els model no estàndard de l'aritmètica.[7]

Referències

  1. ↑ Fenstad & Wang, pàgina 127.
  2. ↑ 2,0 2,1 Fenstad & Wang, pàgina 128.
  3. ↑ Jervell, pàgina 107.
  4. ↑ Brady, pàgines 197 i ss.
  5. ↑ Fenstad & Wang, pàgina 130.
  6. ↑ Jervell, pàgines 113-114.
  7. ↑ Jervell, pàgina 115.

Bibliografia

  • Brady, Geraldine. From Peirce to Skolem: A Neglected Chapter in the History of Logic (en (anglès)). Amsterdam: Elsevier Science BV, 2000. ISBN 0-444-50334-X. 
  • Fenstad, Jens Erik; Wang, Hao. «Thoralf Albert Skolem». A: Dov M. Gabbay, John Woods (eds.). Logic from Russell to Church (en (anglès)). North Holland, 2009, p. 127-194. ISBN 9780080885476. 
  • Jervell, Herman Ruge «Thoralf Skolem pioneer of computational logic» (en (anglès)). Nordic Journal of Philosophical Logic, Vol. 1, Num. 2, 1996, pàg. 107-117. ISSN: 0806-6205.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Thoralf Skolem» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Oettel, H. «Skolem, Albert Thoralf». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 agost 2015].
  • «Thoralf Skolem». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Registres d'autoritat
Bases d'informació